L´edifici se situa a l´angle sud-est del campus de Cappont en una parcel·la de 2.158 m², que es troba delimitada a l´est per una via peatonal, al sud, per la ronda del campus; a l´oest, pel centre de recerca d´energia aplicada ( CREA ), i pel parc públic al nord.
El projecte residencial d´habitatges al Turó del Sastre 18G es resol amb una implantació tipològica que es desdobla en un doble bloc lineal adaptat al pendent del carrer de manera esglaonada generant unes terrasses interiors pels nuclis d´accessos, amb un tractament diferenciat a cada façana.
El context urbá i el programa funcional són els parámetres que configuraran la volumetria de l’edifici. D'una banda, hem situat l’accés, vinculat al pati, en el punt més septentrional, singularitzant-lo donant més alçada a l'edificació. D'aquesta manera es defineix una espècie de torre, que apropa el punt més alt de la proposta a l'avinguda Diagonal, en la qual es concentren els edificis més alts dels campus.
Els objectius del projecte urbà es poden resumir en els següents punts.
D’una banda, remodelar l’Estadi del FCB amb una arquitectura precisa, inequívoca i actual. D’altra banda, encaixar l’Estadi a la ciutat, apropant la ciutat a l’Estadi i generant un espai lliure d’ús públic - col·lectiu al seu voltant amb bona forma i activitats per integrar-lo amb un sistema d’espais lliures major. Això porta a millorar el sistema viari per connectar la universitat i el nou Estadi els teixits urbans de l’entorn. El procés urbanístic, en diverses etapes, preveu la reordenació de l’àmbit de la ciutat esportiva adjacent.
El centre ocupacional resol la relació amb els equipaments existents i al mateix temps obre un nou pas de vianants entre el nucli urbá i la futura estació. El teatre i l’equipament complementari construeixen la façana principal de la nova plaça. Els habitatges dotacionals construeixen la segona façana de la plaça. La major part del parc té una construcció autónoma.
Es proposa el nou edifici com a un element més del conjunt de la massa edilicia ordenadora del passeig Picasso. Es cenyeix el programa als limits del gálib donat (acceptant per a aixó la fragmentació del programa funcional en dues plantes) i es coloca tot el volum sobre el sól com a mesura potenciadora de la massa que es necessita, aconseguint amb aixó, la no interferència amb les probables restes arqueológiques que poden trobar-se al subsól.
Es recolzará sobre un gran sócol d’activitat pública i de divulgació. Será un espai permeable i obert a un pati interior al voltant del qual giren, en una seqüència contínua d’activitats. Les activitats de formació, recerca i producció les concentrarem en dos edificis separats que sobresortiran per damunt del sócol de planta baixa.
El solar té forma triangular, fa pendent segons la direcció nord-sud i té accés natural des de la carretera. L’edificació es completa, seguint el model de tipologia rural ceretana, amb una era de 150 m2 a la qual s’accedeix pel camí actualment existent.
La nostra proposta conserva i rehabilita l´edifici de l´antic palau medieval i el de la capella de Sant Pelegrí, i els integra al nou conjunt museístic que presidirà un edifici de nova planta.
El nostre projecte es planteja com un gran volum rectangular recolzat sobre un basament del qual creixen uns cossos baixos encastats al pendent del turó, entre els quals es defineix una seqüència de patis enjardinats.
La llar d´infants és una construcció en planta baixa organitzada a partir d´una alternància d´aules i patis al llarg d´un corredor central. Aquest corredor travessarà tot el centre connectant l´accés principal (pròxim al carrer Baronia) amb l´escola bressol existent: Mainada de la Florida.
L’accés a l’edifici es fa a peu pla, mitjançant una lleugera rampa, sense graons.
L´alçada de la façana de l'avinguda de l'electricitat es manté, al llarg de 15 m dels carrers Castellbó i Andorra, respectant així el que estableix el pla especial. Per simplificar la geometria de l'edifici i obtenir un millor aprofitament de l'espai interior, les plantes situades per damunt de la planta baixa recuperaran (grácies a una construcció en voladís) la forma que a nivell de solar queda escapçada pel xamfrans.
La nova edificació s´ha concebut com un veritable nexe d´unió entre els dos principals eixos vertebradors del territori circundant, i suposa una oportunitat per relligar el complex esportiu i dotar-lo d´un espai autènticament polivalent.
Recuperació de l´edifici del Despatx Lluch com a equipament cultural públic i connexió, mitjançant una servitud de pas públic, amb el carrer de Sant Cristòfol.
El Sistema Centre Cultural del Prat-plaça de Catalunya es planteja com un atri urbà-territorial amb propòsit d´assolir el punt precîs de vinculació entre l´escala local urbana i el territori del Delta del Llobregat.
L´IES Josep Pla està situat dins del parc del Turó de la Peira, al districte de nou barris de Barcelona.
Dos volums amb cobertes a dues aigües units per un cos central cobert que alberga l´accés, al qual s´hi arriba a través d´un camí pavimentat que s´introdueix al porxo de la casa, i té sortida a la terrassa de sud.
Tipologia de 4 habitatges per replà i un gran pati central cobert amb vidre on es desenvolupa una escala semicircular.
La construcció d´aquest nou edifici es farà reculant notòriament els seus límits d´edificabilitat, amb l´objectiu de cedir una part important del solar a la creació d´una nova plaça.
Els 65 habitatges es distribueixen en un bloc de sis plantes agrupats al voltant de 3 nuclis de comunicació vertical. La fondària de l´edificació de 13 metres condiciona la creació de un bloc molt compacte.
En un terreny deprimit respecte al vial perimetral del campus, l’edifici Politècnic 3 es proposa redefinir i qualificar aquest límit, convertint-lo en un punt d’accés i d’intercomunicació.
Un sistema modular d’aules i espais de serveis, el qual dóna flexibilitat en els seus usos. Els patis queden determinats per la mateixa disposició de les aules, aconseguint un conjunt articulat i de marcada personalitat.
El recinte s’organitza a partir d’una sèrie de petits patis de nínxols, que es disposen al llarg de dos eixos principals. La capella, la morgue… queden intercalats en la successió de patis i compten amb el seu propi ambient recollit.
El conjunt de Feixes que constitueixen aquest terreny té com a característica principal la seva disposició esglaonada. Queden definides per uns llargs murs de pedra i unes fileres de roures, i formen un conjunt de terrasses orientades a migdia, des d’on pot contemplar-se una magnífica panorámica de la serralada del Cadí.
L’edifici s’ha organitzat en dos cossos independents que pengen de la plaça i que s’estenen cap al barranc. Un cos alt, llarg i paral•lel al traçat del tren que defineix un límit clar i potent del conjunt i sobresurt com a proa sobre les andanes.
Es tracta d’un edifici en forma de planta baixa i tres pisos en forma d’U format per un cos principal que té façana al carrer Montfar i dos braços que s’adapten a les irregularitats del solar, definint entre tots tres un pati orientat al sud i a Montjuïc.
Les condicions espaials en que s’ha projectat aquest centre, venen determinades per la necessitat de situar dins d’aquest petit i allargat solar, un complex escolar que inclou també un gran institut d’ensenyament secundari, amb les seves corresponents pistes esportives.
El nou edifici de despatxos s’ha d’entendre com un cos que forma part del projecte global d’intervenció en el conjunt de Sant Domènec. L’emplaçament de l’edifici, entre el claustre gótic i l’absis de l’església, és especialment compromès.
Amb el projecte es vol resoldre la situació d’aquest solar, que es troba en un xamfrá atípic dins l’Eixample, encaixonat entre les mitgeres d’uns edificis de deu plantes i amb unes parts posteriors que donen a un passatge amb cases de planta baixa i pis.