Es proposa el nou edifici com a un element més del conjunt de la massa edilicia ordenadora del passeig Picasso.
Es cenyeix el programa als limits del gálib donat (acceptant per a aixó la fragmentació del programa funcional en dues plantes) i es coloca tot el volum sobre el sól com a mesura potenciadora de la massa que es necessita, aconseguint amb aixó, la no interferència amb les probables restes arqueológiques que poden trobar-se al subsól.
Es procura també la integració a través del material, amb l’aplicació de la terra cuita i de la persiana.