El context urbá i el programa funcional són els parámetres que configuraran la volumetria de l’edifici. D'una banda, hem situat l’accés, vinculat al pati, en el punt més septentrional, singularitzant-lo donant més alçada a l'edificació. D'aquesta manera es defineix una espècie de torre, que apropa el punt més alt de la proposta a l'avinguda Diagonal, en la qual es concentren els edificis més alts dels campus. Aquesta torre és óptima per absorbir les parts petites del programa.
D'altra banda, el cos lineal septentrional, en forma de barra, és com un gran contenidor preparat per acollir espais tan grans i alts com es vulgui, i s'aboca al jardí que queda a la banda sud de l'ámbit d'actuació. Aquests dos cossos quedaran connectats pel pont que cobreix l'espai d'accés, que no és una altra cosa que una prolongació del pati existent.